Santuari de la Mare de Déu del Vinyet

” Mare de Déu del Vinyet i mare nostra
Us faig ofrena d’aquest llantió, símbol de la meva fe i del meu amor
La seva flama mantindrà aquí la meva pregària, la meva vida, la meva família,
el meu treball, les preocupacions, alegries i tristeses i el meu agraïment
per tot allò que per Vos he rebut del vostre fill Jesús.

Amen ”

Mare de Déu de devoció sitgetana i de tota la comarca. Protectora dels mariners i de les travessies per mar. Ex-vots que il·lustren la seva protecció i església d’especial bellesa per a la celebració de bodes. 

La primera capella dedicada a la Mare de Déu es va construir probablement entre els segles XII i XIV. La primera notícia documentada que hi ha sobre el Vinyet és de 1316. En aquesta primera capella hi havia una imatge que es conservar més de sis-cents anys, fins al 1950.

L’historiador Pare Narcís Camós descrivia aquesta imatge original de la següent manera: “La imagen es de madera, antiquíssima. Está sentada y le baxa el manto de las espaldas a la falda y es plateado, muy antiguo y oscuro. Lleva una toca en la cabeza, y fáltale el brazo derecho, que, según se dice, se le quitó en su hallazgo. Tiene los pies agudos. Es morenita de cara y mira lexos. De alto tiene un palmó y tres quartos (35 centímetros). Al Jesús, tiene sentado en la rodilla izquierda, el qual da la bendición con la mano derecha, y con la otra tiene un pomico hacia el pecho”.

L’any 1936, es va enterrar la imatge per evitar que fos cremada, la fusta de què estava feta no va aguantar la humitat i, quan es va desenterrar, acabada la guerra, la imatge estava pràcticament podrida. 

L’any 1950 l’escultor sitgetà Pere Jou va rebre l’encàrrec de fer una imatge nova, l’actual. Dintre d’ella hi ha, es diu, un tros de fusta de la imatge primitiva. 

Font: MUNTANER, Ignasi Mª; ALBORS, Lluís. Les esglésies del Vinyet. Grup d’Estudis Sitgetans, 2019. ISBN 19129-2019