Santuari de la Mare de Déu del Vinyet

Un història que comença a l’època dels romans per donar al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet una personalitat i un caràcter únics que han obtingut l’admiració i la devoció dels fidels al llarg dels segles. 

Una vil·la romana

Font: MUNTANER, Ignasi Mª; ALBORS, Lluís. Les esglésies del Vinyet. Grup d’Estudis Sitgetans, 2019. ISBN 19129-2019 | Autor de les il·lustracions: Lluís Albors

La Vil·la del Vinyet era en unes terres fèrtils i ben comunicades per on passava el camí costaner que anava de Barcelona a Tarragona. 

Durant l’imperi romà, hi havia una vil·la agrícola. L’edifici principal era la mansió del propietari. Al costat de la mansió hi havia les cases dels treballadors del camp, magatzems, tallers per als artesans i corrals. En el Vinyet sabem que també hi havia un espai dedicat a enterraments, en el qual s’han trobat diverses tombes.

L’època d’esplendor d’aquesta vil·la va ser entre el segle I dC i el III dC.

La primera capella

Font: MUNTANER, Ignasi Mª; ALBORS, Lluís. Les esglésies del Vinyet. Grup d’Estudis Sitgetans, 2019. ISBN 19129-2019 | Autor de les il·lustracions: Lluís Albors

Probablement, la capella es va construir entre els segles XII i XIV. Aquesta primera capella devia de ser un edifici senzill, una ermita romànica (pel temps no per l’estil).

La primera notícia documentada és de 1316: unes persones havien deixat en el seu testament una quantitat perquè es diguessin misses per les seva ànimes. Tot indica que era una capella amb devots i que existia segurament molt abans de 1316. 

Aquesta primera capella encara es conserva en part: és dintre de l’actual església, al racó que hi ha a la dreta quan s’entra per la porta principal.

La segona capella

Font: MUNTANER, Ignasi Mª; ALBORS, Lluís. Les esglésies del Vinyet. Grup d’Estudis Sitgetans, 2019. ISBN 19129-2019 | Autor de les il·lustracions: Lluís Albors

En la primera meitat del segle XVI, la masia i la capella van passar a mans del Comú de Sitges, que van convertir la capella medieval en una església més gran i casa del capellà custodi. Una nova església digna de la importància que el Vinyet tenia a la comarca.

La porta de la capella del segle XVI encara existeix amb la data de 1552.

La tercera capella

Font: MUNTANER, Ignasi Mª; ALBORS, Lluís. Les esglésies del Vinyet. Grup d’Estudis Sitgetans, 2019. ISBN 19129-2019 | Autor de les il·lustracions: Lluís Albors

Cap al 1726, els administradors del Vinyet van decidir enderrocar l’església del segle XVI per fer-ne una de nova i més gran. La nova església es va inaugurar el dia de la festa de la Mare de Déu del Vinyet de l’any 1733 amb el temple acabat de beneir. L’església però no estava acabada, no hi havia el cor, no hi havia cap dels retaules laterals, l’altar era provisional i ni tan sols la porta era la definitiva. En els anys següents, es van anar solucionant les mancances i fent més obres de millores.

La capella actual

Font: MUNTANER, Ignasi Mª; ALBORS, Lluís. Les esglésies del Vinyet. Grup d’Estudis Sitgetans, 2019. ISBN 19129-2019 | Autor de les il·lustracions: Lluís Albors

El Santuari del Vinyet va començar a tenir l’aspecte que té avui l’any 1872, quan es va construir el campanar actual. Va ser la última gran obra de mossèn Joan del Vinyet. L’any 1886, van nomenar administrador a Joan Bofill Martorell. Va ser administrador durant 23 anys, i va fer moltes millores. 

L’any 1925, amb el Sr. Josep Carbonell i Gener com administrador, es va estrenar la il·luminació elèctrica de l’església.

A l’inici de la guerra civil, els ermitans que vivien a la casa de l’església, van decidir enterrar la imatge de la Mare de Déu. Al gener de 1939 van desenterrar la imatge i van poder veure que estava, en gran part, podrida. Aleshores, van demanar a l’escultor sitgetà Pere Jou, una reconstrucció d’emergència. Durant els anys posteriors a la guerra, la recuperació de l’església va ser lenta fins que al 1950 es va decidir la substitució de la imatge de la Mare de Déu per una de nova, feta per l’artista Pere Jou. 

Des de l’any 1952 al 1955 es van proveir de campanes el campanar, perquè no n’hi havia des de 1936.

Mossen Joan del Vinyet

Mossèn Joan del Vinyet és el nom amb què tothom coneixia mossèn Joan Llopis i Pi, que durant 56 anys va ser capellà (custodi) del santuari del Vinyet. 

Havia nascut a Sitges el 2 de setembre de 1790.

Tenia una personalitat peculiar, comunicatiu, molt actiu i que es podia trobar en la majoria d’activitats de la vila. 

Va ser el promotor dels canvis més importants de l’església del Vinyet en el segle XIX, com la reforma del cambril, l’ornamentació de la façana amb quatre columnes i un frontis, l’orgue, les pintures del presbiteri, l’enrajolat de l’església i, sobretot, la construcció del campanar. 

Mossèn Joan va morir el 28 de març de 1876 estant a la rectoria de la parròquia. És la única persona que ha estat enterrada en aquest Santuari.